Bé, he tingut problemes per penjar el balanç final de l'assignatura, però per fi ho he aconseguit.
Crec que la assignatura ha estat profitosa, perque d'aquesta he aprés varies tècniques per ensenyar mitjançant les noves tecnologies. Fins abans de fer l'assignatura només pensava en els power-points com a eina per ensenyar, però ara he descobert la utilitat dels blocs aplicats a l'educació, les webquests, els videos per ensenyar coses de forma més practica, i crear videojocs, que em pot servir per fer activitats per als alumnes de forma més amena.
La meva visió global de l'assignatura es bona i estic content d'haverla cursat.
Gràcies Eli!
dimecres, 21 de gener del 2009
dijous, 18 de setembre del 2008
Experiencies amb la informatica
Hola!!! Soc l'Adrià i aqui relataré les meves experiencies amb els ordinadors. La primera vegada que vaig veure un ordinador (que jo recordi) va ser quan tenia uns 4 anys... vaig obrir la porta del despatx i vaig veure el meu pare manegant un joc de marcians. Vaig preguntar que feia i em vaig assabentar que el joc es deia Maniac Mansion. Qui m'anava a dir que als 12 anys acabaria jugant-hi cada cop que visites la meva avia. Però als 4 anys, quan el meu pare jugava, em feia por.
Donant dades tècniques, l'ordinador on corria aquest joc no era ni un pentium. El pentium 1 va ser el segon ordinador que vaig veure i que ja vaig començar a tocar. Encara el conservo i encara funciona, amb Windows 98, es clar.
Quan vaig ser una mica més gran, amb 6 o 7 anys, ja m'agradava molt el tema dels ordinadors, tan que volia ser programador, però més endevant em vaig donar compte que era un feina molt desgratificant. Tot i així, en la meva vida ha estat present tot aquest tema. Sovint hi dedico part del poc temps lliure que tinc a jugar amb ell.
Després he tingut 3 ordinadors més, un pentium 3 que ja m'he tret de sobre i amb el que vaig treballar durant tota la ESO, un AMD que es el que actualment faig servir, i un Pentium 4, que és l'ordinador actual del meu pare i que a vegades agafo per jugar una mica.
Doncs bé, una de les pitjors experiencies que he tingut amb un ordinador va ser quan la meva familia es va enterar que estic familiartizat amb el tema. Per exemple, quan algun familiar ens convidava a dinar, cap als postres apareixia el típic comentari: "Ai, doncs ara a l'ordinador no se què li passa que no va gaire bé", i seguidament alguns membres de la taula em miraven inquisitivament... o senzillament quan algú feia un comentari respecte la informàtica... fins que vaig acabar convertint-me en el tècnic de la familia. Ajudar a algú amb alguna cosa en concret no m'hauria importat, però la part que més m'amargava era que pensesin en mí per arreglar el seu ordinador abans que en la casa on el van comprar.
I fa poc un altre petit problema que vaig tenir amb els ordinadors va ser quan vaig voler passar-me a Windows Vista. Vaig decidir que el XP s'estava quedant obsolet i vaig voler passar al nou sistema operatiu. Doncs, vaig guardar tot el que volia, vaig formatejar i quan tot estava instalat vaig començar a omplir-lo de coses... però no hi havia drivers per quasi res, així que vaig tenir que tornar al XP.
Però la part positiva del mon dels ordinadors és que ajuden molt, i ara ja són necesaris per a quasi tot. De bones experiencies en tinc moltes... m'ha salvat d'alguns moments d'aborriment, de poder fer treballs... crec que quan m'ha ajudat més ha sigut en aquest últim curs, i sobretot per els ultims tramits de la universitat.
Les meves expectatives per a l'assignatura són que m'ensenyin a aplicar els coneixements que tinc d'informatica a la meva tasca som a docent, així com també ampliarlos.
Donant dades tècniques, l'ordinador on corria aquest joc no era ni un pentium. El pentium 1 va ser el segon ordinador que vaig veure i que ja vaig començar a tocar. Encara el conservo i encara funciona, amb Windows 98, es clar.
Quan vaig ser una mica més gran, amb 6 o 7 anys, ja m'agradava molt el tema dels ordinadors, tan que volia ser programador, però més endevant em vaig donar compte que era un feina molt desgratificant. Tot i així, en la meva vida ha estat present tot aquest tema. Sovint hi dedico part del poc temps lliure que tinc a jugar amb ell.
Després he tingut 3 ordinadors més, un pentium 3 que ja m'he tret de sobre i amb el que vaig treballar durant tota la ESO, un AMD que es el que actualment faig servir, i un Pentium 4, que és l'ordinador actual del meu pare i que a vegades agafo per jugar una mica.
Doncs bé, una de les pitjors experiencies que he tingut amb un ordinador va ser quan la meva familia es va enterar que estic familiartizat amb el tema. Per exemple, quan algun familiar ens convidava a dinar, cap als postres apareixia el típic comentari: "Ai, doncs ara a l'ordinador no se què li passa que no va gaire bé", i seguidament alguns membres de la taula em miraven inquisitivament... o senzillament quan algú feia un comentari respecte la informàtica... fins que vaig acabar convertint-me en el tècnic de la familia. Ajudar a algú amb alguna cosa en concret no m'hauria importat, però la part que més m'amargava era que pensesin en mí per arreglar el seu ordinador abans que en la casa on el van comprar.
I fa poc un altre petit problema que vaig tenir amb els ordinadors va ser quan vaig voler passar-me a Windows Vista. Vaig decidir que el XP s'estava quedant obsolet i vaig voler passar al nou sistema operatiu. Doncs, vaig guardar tot el que volia, vaig formatejar i quan tot estava instalat vaig començar a omplir-lo de coses... però no hi havia drivers per quasi res, així que vaig tenir que tornar al XP.
Però la part positiva del mon dels ordinadors és que ajuden molt, i ara ja són necesaris per a quasi tot. De bones experiencies en tinc moltes... m'ha salvat d'alguns moments d'aborriment, de poder fer treballs... crec que quan m'ha ajudat més ha sigut en aquest últim curs, i sobretot per els ultims tramits de la universitat.
Les meves expectatives per a l'assignatura són que m'ensenyin a aplicar els coneixements que tinc d'informatica a la meva tasca som a docent, així com també ampliarlos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
